Aquest és el vídeo del capítol 6 d'Un País de Llibre sobre la meua novel·la El jove que va perdre el nom. Espere que vos agrade!

DIUMENGE VESPRADA

Aparcàrem en un caminal i es posarem a passejar contra el vent. La marjal s'estenia davant de nosaltres com una metàfora de la solitud. Amenaçava pluja, i la nit s'afanyava a vindre, però res anava a aturar la nostra caminada de diumenge. Aparegué de sobte al nostre costat. Era jove i pelut, i estava brut i famolenc. Com la majoria dels gossets abandonats no podies mirar-li a la cara sense sentir-te culpable de la seua desgràcia. Però jo tinc callo. El vaig espantar, amb la veu, amb el braç, fins i tot li vaig llençar un terròs de fang; quan abans comprenga que no vull adoptar-lo, millor per a ell, vaig justificar-me. L'animalet de primeres defugia, la cua entre cames i la mirada de gaidó, però en quan repreníem la marxa, tornava darrere les nostres passes. Jo sóc obstinat i no em vaig rendir fàcilment: cada cinc minuts em girava i l'espantava. Ell es va demostrar més cabut que jo. Havia decidit adoptar-nos com amos i no pensava renunciar-ne. Que la realitat no malbaratara el seu desig. Jo cada vegada l'espantava amb menys convicció, i ell cada vegada es venia més a prop. Després d'un hora de passeig, qualsevol que haguera passat pel camí hauria pensat que el gosset era nostre. Tots tres marxàvem a bon pas envoltats per un fals núvol de felicitat, com si fórem una família. No podem, veritat?, li vaig preguntar a la meua dona. No, no podem, va confirmar ella. Impossible amb els nostres horaris. Arribàrem al cotxe amb les ombres de la nit. Quan ens va vore dins del vehicle, va pegar un parell de voltes, potser buscant la seua porta. Pel retrovisor el vaig vore arrancar a córrer darrere del cotxe uns instants i després aturar-se en mig del caminal, desconcertat. No vaig parar, perquè ja he dit que tinc callo. Vaig accelerar per abreujar el patiment. El d'ell i el meu. Anit vaig somiar que jo era el gosset. No em vaig agradar.

ÈTICA I CORRUPCIÓ

Ara vas tu el dilluns, Jesús, i et plantes davant dels teus alumnes d'ètica i els expliques amb entusiasme que la democràcia és el millor sistema que es coneix, i que encara com nosaltres el tenim ací, al nostre país, i que quina sort haver nascut ací i no en un d'eixos països africans, asiàtics, sud-americans, en fi, països del corral del món, on els governants (reis, militars, oligarques, dictadors) s'aprofiten del seu poble, enganyen els seus súbdits amb falses paraules i s'omplen les butxaques de diners que s'emporten a paradisos fiscals per poder gaudir d'una generosa fortuna quan es jubilen. Ara vas tu el dilluns, Jesús, i et tragues la fel que tens a la boca, i els contes als teus adolescents que quina meravella viure en este país en este moment de la història, i no en els anys mesquins de la dictadura, quina sort, xics i xiques, poder triar els nostres presidents, alcaldes, diputats, i quin respecte mereix esta gent que generosament ens lliura els millors anys de la seua vida, posant-se al capdavant del país o de les autonomies o dels pobles, per tal de gestionar els assumptes públics de manera desinteressada, per defensar els nostres drets i millorar el nostre benestar. Sí, Jesús, dius tot això, i els dius també que si de cas hi ha algun corrupte en els partits polítics, cosa excepcional però no impossible, perquè els éssers humans som imperfectes i un punt egoistes, ja ho sabem, no cal alarmar-se perquè el nostre sistema democràtic té mecanismes suficients per evitar açò i els corruptes seran castigats per una justícia imparcial. Ah, i sobretot remarca que no han de pensar que tots els polítics són iguals, que no, això no, que és cert que en tots els partits hi ha mala gent, aprofitats, lladres, però que els partits són indispensables per dur endavant la democràcia i que contemplats amb perspectiva estan plens de gent honrada, fins i tot entre els quadres dirigents. I per acabar, Jesús, que no se t'oblide contar-los que tots els ciutadans d'este país som iguals davant la llei, per favor, que no se t'oblide de cap manera, has d'insistir molt en açò, no vagen a pensar-se que hi ha una llei per als polítics i un altra per a la resta de ciutadans i que arriben a la conclusió que la democràcia és un sistema que porta en les seues arrels la desigualtat. M'has sentit, Jesús? Ara tu vas el dilluns, et plantes davant dels teus alumnes d'ètica i defenses la democràcia, i sí, fas el ridícul una estona, però has de fer-ho, amic meu, has de fer-ho, perquè si no ho fas... què futur ens espera amb una generació d'adolescents descreguda de la democràcia, temptada de provar altres utopies empedrades de sang?